PERQUÈ UN IMMIGRANT PARLA CATALÀ?

Per què parlo català?
Sovint els catalanoparlants d'adopció ens veiem perseguits dia i nit per aquesta pregunta: I tu per què parles català?
A mi me la fan des de fa 20 anys que vaig començar a parlar la llengua. La gent quan em coneix ràpidament es fa la imatge que jo sóc diguem-ne "molt català" d'aquells de tota la vida. Després quan descobreixen que amb els pares parlo en castellà (ells no saben català) o que tinc amistats castellanoparlants... de seguida es sorprenen i pregunten, i com és que tu parles català? Això amb sort, perquè també a vegades em deixen anar un "¿y si tú no eres catalán por qué hablas en catalán?".
A la meva dona arribada a Catalunya amb 30 anys d'edat encara li va pitjor, i tant se val sigui gent americana com ella o catalans de tota la vida, quan entra a una botiga, quan té companys nous a la feina, quan tria una pel·lícula en català al cinema (si és que en troba…) l'actitud de la gent gairebé sempre és la mateixa, "¿y tú por qué hablas catalán?" o "no, no, tranquila si puedes hablar castellano, no pasa nada".
I la veritat és que ja estic fart, perquè el problema no és que jo, la meva dona o el meu veí del Marroc parlem català, el problema és que en una societat suposadament tan lliure com la nostra, hi hagi gent no pugui entendre que hi ha persones nascudes no catalanoparlants que parlin en català. Aquí hi ha un problema, però el problema no sóc jo per parlar català, el problema està al cap de la gent que no pot assumir la plena normalitat del català, algú s'estranyaria que un marroquí que resideix a Anglaterra parlés anglès? Algú li demanaria estranyat per què parla anglès?
Així que ara donaré uns quants motius a veure si la gent comença a entendre que parlar català és una cosa tan normal com sortir a passejar, menjar o veure un got d'aigua, encara que l'acció de parlar català la faci un nouvingut.

14 motius pel quals jo, un nouvingut, he triat parlar també en català
1. Perquè no sóc castellanoparlant: Des de fa temps, massa temps, en aquets país s'ha agafat el costum erroni de dividir la societat entre castellanoparlants i catalanoparlants segons l'origen de les persones… I això es fals, la llengua no és una cosa genètica, no es neix parlant cap llengua, una persona és parlant de la llengua o les llengües que li dóna la gana, que una persona neixi castellanoparlant no vol dir que ho hagi de ser tota la vida. Oi que ningú troba estrany que els que neixen catalanoparlants parlin castellà? Doncs per què la gent troba tan estrany el contrari?
2.Perquè puc conèixer gent nova. Parlar català et permet relacionar-te amb gent nova, la prohibició del català durant tant de temps ha comportat que els catalans siguin tancats, varen aprendre a viure la seva llengua i cultura d'amagat, ara molt sovint, el català es pensa que la seva cultura no va amb els altres, amb els que no són com ells, i per desgràcia aquest és un mur que només es supera parlant la llengua, un cop parles català descobreixes una gent que es relaciona de forma diferent.
3. Perquè em dóna accés a una nova cultura. Una llengua no és una cosa artificial, una llengua correspon a una realitat cultural única que tan sols es pot expressar en aquella llengua, parlar català em dóna accés a viure i gaudir una altra cultura, una altra manera d'entendre el món i així puc augmentar la meva riquesa cultural i humana.
4. Perquè em convé laboralment: Moltes de les millors feines en aquet país requereixen saber català, d’altra banda és un fet normal ja que és la llengua pròpia del país, però a molts catalans ja els hi va bé que els immigrants no parlin català, menys competència per trobar una bona feina, però resulta que els immigrants no som rucs i sabem què ens convé, ens convé parlar català.
5. Per deixar de ser immigrant: Qui ha triat per anar a viure Madrid o París per posar dos exemples, sempre i faci el que faci, serà considerat per a molts un immigrant, però el que tria un lloc on hi ha una llengua minoritzada, com és el cas de Catalunya i el català ho té molt més fàcil, un cop adopta la llengua et consideren un més, i els que ja l'hem adoptada això ho sabem molt bé.
6. Perquè la gent d'aquí et valora, i molt, aquest esforç. Vivim en un país on sovint la pròpia gent no valora prou la seva llengua i cultura, quan arriba algú de fora i fa un esforç que molts d'aquí no farien, la gent valora molt positivament l’esforç que fem nosaltres per aprendre la llengua
7. Per respecte al país que m'acull. La cultura d'aquest país ha estat perseguida durant dècades, durant segles, hi ha alguns poders entestats a fer desaparèixer aquesta cultura, i sovint han utilitzat a la immigració com a eina de substitució lingüística, però jo com a immigrant no em penso deixar utilitzar, per res ni per ningú, i crec que el mínim que podem fer per un país que ens ha acollit és aprendre la seva llengua.
8. Perquè hi tinc dret. Perquè el català no és propietat dels catalans, les llengües no són propietat de ningú, ni tan sols dels seus parlants, jo visc aquí i tinc el mateix dret que qualsevol altre de parlar català
9. Perquè és divertit. Parlar català és divertit, aprendre nous mots, nous sons, parlar català és un motiu més per a riure i gaudir. És divertit veure una pel·lícula en català, llegir en català, descobrir que una berenjena és una albergínia, és molt divertit aprendre a dir xiuxiuejar.
10. Perquè em pertany. M'he esforçat molt per parlar català, sovint superant les dificultats que té aprendre les llengües minoritzades. M'ha costat molt parlar català i ara que ja ho he aconseguit no deixaré que ningú em trepitgi la llengua, ara ja és la meva llengua i també em pertany a mi, així que les agressions que van contra ella també van en contra meva.
11. Per normalitat. Perquè ha de ser normal que un catalanoparlant miri una pel·li en castellà al cine, i en canvi trobem anormal que un castellanoparlant triï una pel·li en català?? Potser que tots plegats ens ho fem mirar, no?
12. Perquè sóc tan català com qualsevol altre: Una cosa que m'ha ensenyat aquesta cultura ….Català no s’hi neix, se n'exerceix, i com que jo n'exerceixo sóc igual que qualsevol altre, i potser més que alguns que han nascut catalans i renuncien a diari a la seva condició de catalans.
13. Per preservar la diversitat cultural i lingüística del món: sovint sentim parlar de conservar la biodiversitat, conservar ecosistemes, conservar espècies, però també és important conservar la gran diversitat cultural de la humanitat. Cada dia desapareixen llengües i cultures, i el català potser una si no compta amb la nostra protecció, amb la implicació positiva de tota la societat. Pensem que aquí és l'únic lloc del món on es pot parlar català, si desapareix d'aquí serà una pèrdua irrecuperable per a tota la humanitat.
14. Perquè em dóna la gana. Fa falta algun motiu més? no és prou motiu aquest? Doncs sí, parlo català perquè em dóna la gana, no em sembla tan difícil d'entendre, les coses es fan perquè es volen fer i no fan falta més motius, parlo català perquè vull i no crec que hagi d’anar donant explicacions, ni crec que la gent tingui cap dret a fer-me la fatídica pregunta: i tu per què parles català? Ostres, mai he vist pregunta més estúpida.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Tot molt be! Estic molt d'acord, menys la part 8. Dius "Perquè el català no és propietat dels catalans, les llengües no són propietat de ningú, ni tan sols dels seus parlants". Jo penso el contrari, que una llengua si que es la propietat dels seus parlants, siguin nadius o gent com nosaltres en el cas del català que la hem après o adoptat d'adults. Jo si que em sento un propietari (potser 'accionista' es millor dit) de la llengua catalana, i un parell de llengües mes. Com a accionista, vull que mes gent faci l'esforç d'invertir en la llengua (aprenent-la i utilitzant-la) i així tindrà mes valor per a tothom.

isidre ha dit...

Encara hi som? Ja ho sé, que passa cada dia. I més encara: quan un valencià que parla català té la fortuna de trobar-se amb un català que també el parla (a mi em passà al Nou Camp fa quatre dies...), de seguida es passen a l'espanyol. Algú em pot explicar amb un mínim de raonabilitat aquest disbarat? Ja sé que la gent no és culpable, la repressió ens ha fet massa mesells.
Jo, un mestre vingut de Valladolid al País Valencià, com que vivia en un poble on ningú parlava el castellà, ho vaig tindre fàcil.
Senzillament: no aguantava que em consideraren "superior" -així ho notava-; em trobava molt a disgut, obligant-los a canviar de llengua. A més, de debò, la fonètica catalana (tan rica i tan flexible) i el joc preciós dels pronoms febles, m'acabaren d'inclinar a fer-me català, a la manera valenciana.
Ah, se m'oblidava: heu pensat, els que heu fet el que els "immigrants" hem fet, l'atracció juvenil que té allò prohibit? Penseu-hi, si encara no esteu dominats per les arrugues.
Singari tots esl arguments de l'immigrant aquest.
I no entenc el sentit de propietat que sent el company de tertúlia ADAM.
A disposar, amics.
Isidre Crespo

Joan ha dit...

Adam, soc l’autor de l’article i voldria fer un aclariment sobre el punt 8. No soc molt bo per a escriure, i amb el teu comentari veig que he fet servir una paraula que pot donar diverses interpretacions, em refereixo a la paraula “propietat”
Casa meva es de la meva propietat i nomes la comparteixo amb qui jo vull, en canvi el català no es de la meva propietat, i el pot aprendre i utilitzar aquell qui vulgui, amb o sense el meu consentiment, perquè el català no es de la meva propietat.
I aquest punt l’he posat perquè a vegades els nou vinguts quan es troba amb catalanoparlants que es passen sempre al castellà, tenen aquesta impressió, que alguns es pensen que el català es de la seva propietat i que no el volen compartir amb ells.
I com tu ve dius i tens tota la raó, una llengua pertany als seus parlants, però jo trobo que les paraules pertànyer i propietat, no son ben be el mateix.
Atentament:
Toni

Lo Xiuxueijador del Valles ha dit...

Hola, en Roberto Martinez de Veu Pròpia Terrassa ens ha recomanat llegir aquest escrit i realment l'hem trobat molt interessant, de fet tant que m'agradaria posar-lo en la web d'Òmnium Cultural de Terrassa per que tothom el llegís.
Em donarieu permís ?
terrassa@omnium.cat
omniumterrassa@yahoo.es
Gràcies

Li ha dit...

firmo cada paraula d'aquest escrit!!